Infoplant

20. ago., 2018

L’Aucuba és un arbust de fulla perenne molt utilitzat per decorar parcs, ciutats i jardins. Té moltes qualitats com la resistència al fred, la sequera, la contaminació, el vent i les malalties. És originari de l’Himàlaia i l’Àsia oriental i és un gènere format per una gran varietat d’espècies, de les quals, la més cultivada  és l’Aucuba japónica ,i d’aquesta, la varietat més coneguda i fàcil de trobar és la Aucuba japónica “Crotonifolia”, amb fulles verdes amb una gran profusió de  taques grogues. 

A l’ Aucuba també se la coneix com “cubana” per la semblança amb el seu nom científic i a les seves varietats tacades també com “llorer tacat” per la forma i la disposició de les seves fulles que recorden al llorer, però de mida més gran i amb taques.

Les cures necessàries per cultivar la nostra Aucuba son les següents:

Ubicació: a  l’ombra total o parcial. Pot resistir el sol, però aquest pot esgrogueir-li molt les fulles i li pot produir cremades marrons que enlletgirien la planta i  que danyarien definitivament la fulla.

Com es tracta d’una planta que resisteix molt  bé la pol·lució, resulta ideal per a terrasses, patis, balcons i jardins urbans. Per la seva tolerància a les gelades esporàdiques de l’hivern, també podem gaudir-la en zones més fredes, i també a la costa, perquè el vent no es un problema per ella.

L’Aucuba també la podem tenir a l’interior de la casa. És una de les plantes d’interior més fàcils de cultivar, només hem de trobar-li un lloc amb força llum, sense que li toqui el sol directe, i amb una temperatura ambiental normal, més aviat tirant a fresca, i un ambient bé airejat.

Sòl: No es gaire exigent respecte a la qualitat de la terra, però un substrat lleugerament àcid és millor pel seu desenvolupament i per tal d’evitar les embassades us aconsellem afegir-li perlita o sorra.

Reg: A la  primavera i l’estiu cal regar només s’hagi assecat el terra, però sempre vigilant que l’aigua no s’entolli,  i caldrà afegir un fertilitzant líquid cada quinze dies o bé un de sòlid un cop al mes.

A l’hivern, el reg ha de ser escàs i, com la planta es troba en repòs, no s’ha d’adobar.

Multiplicació: La manera més fàcil és per esqueix de les parts llenyoses a la primavera o a l’estiu.

També la podem reproduir per llavors sembrant-les a la tardor, però el problema és que no sempre és fàcil obtenir-les ja que,  com les Aucubes son plantes dioiques, es a dir, n’hi ha plantes femelles i mascles, necessitem tenir plantes dels 2 sexes.

Malalties i plagues: L’Aucuba és una planta molt i molt resistent. El seu pitjor enemic és normalment l’excés d’aigua que farà que li surtin a les fulles taques marrons. En aquest cas caldria tallar les branques afectades arran de terra, mirar les arrels i si n’hi han de podrides, s’han d’eliminar i canviar el substrat per un de nou prou lleuger per tal que dreni bé l’aigua.

Altre del enemics de l’Aucuba seria el sol directe, especialment en llocs on l’estiu és molt llarg i calorós. Les fulles s’esgrogueeixen, se taquen i es cremen. La solució és tan fàcil com treure les fulles més afectades i canviar-la a un lloc on no li toqui el sol.

Encara que en molt rares ocasions, les Aucubes es poden  veure afectades per la cotxinilla i si coincideix amb un excés d’humitat a vegades a la cotxinilla li pot seguir el problema de la “negrilla” o fumagina, un fong el que li agrada molt la melassa dolça que excreten alguns insectes (com ara la cotxinilla o la mosca blanca) i que cobreix la fulla amb una mena de pols negra molt antiestètica. Si això passa haurem de tractar-la amb un bon insecticida i un fungicida, si és possible, ecològics.

 

28. jul., 2018

Estrenem una nova pàgina a la nostra web.

Volem donar-vos la informació necessària per tenir cura de les nostres plantes i hem pensat que el millor que podem fer és una col·lecció de fitxes dels exemplars més coneguts i comuns que podem trobar als jardins, les terrasses i a l’interior de casa nostra.

Volem estrenar aquesta pàgina amb una de les nostres plantes preferides: la Strelitizia. 

La Strelitzia és una preciosa planta perenne, coneguda popularment com Flor de Au del Paradís, Flor d'Ocell o Ocells de foc. La Flor de Au del paradís, anomenada així per l'espectacularitat de les seves flors, que recorden apájaros exòtics, és nativa de Sud-amèrica i dins del gènere Strelitzia, les espècies més conegudes són: 

Strelitzia nicolae és una espècie gran amb flors blanques i blaves. Pot  arribar als 6 metres d'altura i forma massissos que poden estendre fins a 3,5 metres. Les fulles de fins a 1,8 m. de llargada son de color verd gris.

Aquesta Strelitzia és una de les tres espècies més grans. Les altres dos son la Strelitzia caudata i la Strelitzia alba. 

Strelitzia reginae és l'espècie més coneguda. Floreix a l'hivern i a la primavera, amb flors de color taronja i blau. Té una característica “llengua”, normalment de color blau i una corona de pètals que semblen el plomatge d’una au. 

Strelitzia júncea o Ave del Paraíso Estreta. Té la particularitat de tenir les fulles en forma d'agulla i alçades que també es desenvolupen fins a dos metres d'altura. La seva flor és molt semblant a les de la Strelitzia reginae.

El que hem de tenir en compte a l’hora de cuidar la nostra Strelitzia: 

Ubicació: a l'exterior, a ple sol.

Perquè floreixi la temperatura ha d'estar per sobre dels 10º C. i no suporta temperatures per sota dels 5º C.

És resistent al vent, de manera que es pot conrear en jardins de zones costaneres. 

Sòl: pot viure en la majoria dels sòls, però els ideals són els que estan ben drenats i tinguin un pH de 7,5. L'idoni seria una barreja de substrat de fem, terra de jardí i sorra. 

Reg: una vegada que la planta estigui assentada, pot sobreviure amb poca aigua, sobretot durant l'hivern, encara que a l'estiu caldrà regar-la amb més freqüència i en profunditat. 

Multiplicació: es propaga per divisió (molt més fàcil i ràpid) o per llavors. Les llavors cal mantenir-les en remull durant 24 hores, en aigua a temperatura ambient, i posteriorment, 30 minuts en aigua a 50-55ºC, procurant que no arribi als 60 º C les llavors s'ha de sembrar una vegada que estiguin seques. Col·locarem les llavors en sorra esterilitzada, mantenint la humitat amb una temperatura entre 20 i 30 º C. necessiten estar en la foscor total. Una vegada que les llavors hagin brollat, les trasplantarem a testos individuals. Passaran 4 anys abans de la primera floració.

Malalties i plagues: encara que és una planta molt resistent, pot patir d’algunes malalties o ser atacada per plagues, a conseqüència, la majoria de les vegades, per excés d’humitat i ambients poc airejats, com ara: 

Podridura de l'arrel: la causa el fong Fusarium moniliforme que es desenvolupa en terres amb humitat excessiva, poc airejada i amb un pH  àcid. 

Alternaria sp: és un fong que es manifesta per unes taques petites de color groc i vora fosca. Apareix en època de pluges freqüents i en ambients poc airejats. 

Ascochyta pasiflorae: ocasiona unes taques més o menys difuses i de color marró. També apareix en època de pluges freqüents i ambients poc airejats. 

Gloeosporium sp: es manifesta per unes diminutes taques negroses d'1 o 2 mil·límetres i apareix en els pètals i sèpals de la flor. Aquesta malaltia apareix quan hi ha una excessiva humitat en el cultiu. 

Pel que fa a les plagues es pot veure atacada per: 

Aranya vermella: encara que poc freqüent pot aparèixer en les èpoques de més calor. Es localitzen en el revers de les fulles, que es descoloreixen prenent  un color platejat. 

Thrips: tampoc és molt freqüent. Actuen xuclant la saba a la planta i es localitzen en les fulles, sobretot en les tendres. 

Trepant d'arrels i coll: el produeix una petita eruga. És estreta, prima o amb taques de color marró en cada anell del abdomen. Els danys els realitza principalment en obrir galeries a la tija de la flor i al coll de la planta.

Cucs del sòl: Són molt voraços i els seus efectes no són visibles a primera vista. Les conseqüències són raquitisme de les plantes amb un lleuger groc de les seves fulles. 

Cotxinilles: poden atacar tant la cotxinilla cotonosa com les de cos dur. Totes elles absorbeixen la saba i com conseqüència de l'atac, el desenvolupament de la planta gairebé s'atura i el color verd es torna groc. 

Nematodes: és la plaga més important. Són cucs microscòpics que nien a l'interior de les arrels, produint-hi tumors o agalles. Per evitar-los el millor seria aplicar un compost fresc durant la preparació del sòl de cultiu i barrejar-lo amb l’anterior per tal que les elevades temperatures de la descomposició eliminin els ous i les larves de nematodes i no regar amb aigua provinent de llocs estancats.